MONTROIG gener 2015

Cap de setmana de luxe amb les FemMés Tàpia al Montroig, des que vam descobrir els pufs les nostres trobades mensuals no deixen de superar-se. Doncs això, molta escalada i molta gresca i xerinola nocturna, nenes prepareu-vos pel vídeo… ESPECTACULAR!

Així que dissabte ens repartim, ja teníem clar les cordades i les vies, excepte Maira i Codi que van haver d’improvisar per inclemències del temps.

CORDADES

Gemma-Roser: diedre Blanqueta

Sandra-Claire: Mariola Motors

Eli-Silvia: Suave es la noche i la Dama de los vientos

Cris-Montse: la del Lluís entrant per Temps de neu

Maira-Anna C: Miqueluchi i la del Lluís

ODA AL DIEDRE BLANQUETA

Montroig no vegis si fas goig !!!

Tenim la clau del viatge, però no ens cap a la natja

collons com pesa… a veure qui la desa.

L’endemà, el gebre ens envolta i no ens escolta,

les capes de gel se’ns mengen pels pèls.

Roser, sembla que el camí es desvia

nosaltres, poc a poc, anem fent via

mentre la resta de FemMes continua,

el nostre camí escollit se’ns insinua.

Roques col·locades entre pedres desordenades,

escales imperfectes que impressionen als adeptes,

ziga-zaga perdedora que la fan més acollidora,

tot el camí assolellat ens guia per aquest quart.

Continuem pujant per un cinquè acalorat…

un tram de roca bonic i gaudinià com no hi ha

grans vistes superposades et separen la realitat

arribant a la “R” ja vaig feta un despilferre.

De cop la Miqueluchi es troba i saluda,

mira com flanqueixa i desfila fent-se la xula…

Compartim sentiments, compartim moments,

assaborim el sostret per arribar al gran passet.

I per fi….

Arribem a la paret llisa que el cervell paralitza,

és moment de frenar i pensar per on hem d’anar.

Només per aquest tram la via és impressionant,

voldria no acabés mai però estem arribant al final.

Cap a l’ermita marxem per muntar el gran festival.

C

MARIOLA MOTORS

Cada vegada que vaig al Montroig torno encantada, quines vies més ben parides!!! No són vies gaire llargues, 4 o 5 llargs que concentren les millors tècniques i estils d’escalada conegudes, diedres, bavareses, plaques, flanqueigs… tot sobre una roca d’un color rogenc espectacular!

I la via triada per avui, Mariola Motors, tampoc ha decebut, quin disfrute des del principi fins al final.

L1

Un primer llarg que pots atacar per diferents bandes, per l’esperó on hi ha un pont de roca o bé pel mig de la placa, que no tenia pas mala pinta. Claire vol començar per l’esperó, veure sempre un signe de civilització (cordino al pont de roca) sempre dóna més ben rotllo. Així que sense problemes va escalant fins trobar-se una fissura a l’esquerra molt dreta i neta que fa dubtar si serà el camí correcte. Claire finalment li entra per la fissura, troba a faltar el C4 que tan generosament Maira (gràcies tia buena) ens va deixar (Claire, l’hem de convidar a una birra). La fissura és molt ample així que progressa uns quants metres sense poder assegurar-se. Però realment, es deixa fer molt bé, sembla que sigui més dura però no té cap complicació.

L2

Per mi, el llarg estrella, diedre amb fissura, atlètic, força dret i “clean”, els ponts de roca són molt amunt així que cal portar fissurers grans per anar progressant amb més tranquil·litat. És molt atlètic, no pots entretenir-te per fondre’t però l’has d’anar equipant allà on més o menys estàs còmode. El camalots 4, 3 i 2 van molt bé, i fins i tot, repetits si es pot. Reunió a una sabina que queda a la dreta (porteu cordino per reforçar).

2Claire al L1

L3

Flanqueig de 15 metres de III, fàcil però amb bon pati i net, bé, “net” no seria la millor paraula per descriure’l per l’olor a fems de rapinyaires podrits que t’acompanyen i fan reunió amb tu. Claire ha sortit encantada d’aquest llarg jeje Semblava que no es deixés equipar però Claire ha trobat miniforadets per posar algun seguro.

L4

Més flanqueig, una mica més fi però fàcil, fins atènyer a la placa de la Brothers Ruiz, un parell de bolts i a la R.

34

5

L5

No saps perquè però hi ha vies ben parides, que es reparteixen les dificultats per tal que tothom la pugui gaudir al 100%. Aquest, junt amb el segon, són els llargs més exigents. Així que ara li toca a Claire, com és una mica lola, prova i prova per fer en lliure un suposat V+/6a que has de protegir. Al final treu la fifi i en A1 o A2 aconsegueix pujar al diedre que es deixa equipar molt bé, van molt bé els tascons pel passet finet. Quan se surt del diedre, després d’un petit flanqueig, (decideix que porta massa pes i es desfà de material ;-)), és fàcil embolicar-se i anar a buscar un bolt que queda en una placa a la dreta que la marquen de 6b, és una variant de sortida que no cal oi? Cal buscar la placa de l’esquerra ben maca i fàcil que has d’anar reforçant.

Ens trobem uns companys del meu roco, quina ilu, i ens fan unes fotos acollonants des de la Brothers Ruiz, gràcies!

IMG_5746 IMG_5768 8 9

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s